Sant Jordi a l'exili

Ahir va ser Sant Jordi, i per aquí Copenhague, la vida va seguir igual pels danesos.
Els catalans, però, estàvem inquiets, ens faltava alguna cosa! Així que amb l'Imma vam decidir organitzar un sopar amb els amics per a celebrar Sant Jordi i per explicar-los de que anava la nostra tradició.

Jo vaig ser l'encarregada d'anar a buscar les roses, passant abans per un parell de llibreries a empapar-me de l'olor de llibres tan característica d'aquest dia, i de pas buscar-ne algun per en Raül (ja el tinc! ;)).
Un cop estava equipada amb les roses i el llibre (ah! i una petita senyera que em vaig enganxar a la solapa de la jaqueta) vaig anar cap a casa l'Imma on ens vam passar tota la tarda cuinant i fent manualitats.

Per sopar vam preparar: Pa amb tomàquet i escalivada, truites de patates i truites de carbassó, olives, una mica de formatge "manchegu" i unes torradetes amb philadelphia i salmó fumat. Seriem 14 persones al sopar, o sigui que haviem de fer menjar per força colla. D'altra banda vam pensar que ens agradaria fer algun record pel dia o sigui que vam fer punts de llibre amb la inscripció:

No diré mai l'amor,
perquè l'amor no pot ser dit.

Joan Vinyoli

St. Jordi '09

El nostres millors desitjos, Imma i Estel.
Copenhagen, 23rd april 2009

Amb tot apunt ja va arribar la gent, els vam explicar la llegenda i tot plegat i vam menjar. S'ha de dir que estava tot boníssim!

Finalment, vaig anar cap a casa i la millor sorpresa va arribar quan vaig arribar a la porta de casa i m'hi vaig trobar: Unes roses amb orígen rubinenc!! :) (Merci guapo!!)

I encara no se'ns ha acabat la fal·lera de Sant Jordi a l'Imma i a mi. Dissabte anirem amb els del Casal Català de Copenhague que organitzen una mena de fira del llibre i hi planten una paradeta per explicar què és la festa de Sant Jordi, etc. Hi anirem a donar un cop de mà una horeta al matí. :)

Bé, quan tingui un moment penjaré les fotos de la nostra particular diada. Espero que la diada de casa hagi estat tan màgica com sempre!

Petons i fins aviat!

ps. L'ull el tinc fantàsticament bé! :)

La "pupes" torna a fer de les seves...

Doncs si família,
El meu costat més "gafe" de la vida torna a fer de les seves. Per sort, la cosa ja ha quedat resolta, una experiència més a la motxilla! :)

La cosa és que ahir vaig fer la meva primera visiteta (i esperem que última) a un hospital (de fet dos) danès. Us explico:

Al migdia, anant a la universitat en bicicleta em va entrar alguna partícula indeterminada a l'ull, i no me la vaig poder treure (o si), la qüestió és que em va quedar força adolorit i irritat. vaig intentar anar a classe però vaig haver de marxar perquè em molestava força l'ull. Amb tot això ja havia intentat netejar-me'l i intentar treure el que hi pugués tenir dins.

Finalment vaig decidir anar al meu metge de capçalera d'aqui Dinamarca però no visitava ahir a la tarda, total que em va recomanar (via un amic que em va fer de traductor del danès al català) que anés a l'hospital per a que em treiéssin el cos que hi pugués tenir dins l'ull, o si més no que em miréssin si hi tenia alguna cosa.

Visc relativament aprop d'un hospital, o sigui que hi vaig anar caminant, pe`ro va resultar que les urgències que atenen allà són urgències molt més urgents que la meva o sigui que em van enviar a un altre hospital de la ciutat. Vaig haver d'agafar un autobús i apa! De fet amb 15 minuts ja estava a l'altre hospital.

El que m'hi va passar allà és que em vaig perdre per l'edifici, vaig anar a parar a passadissos de gent malalta, no hi havia CAP infermer/a ni CAP metge ni ningú a part dels malalts....vaig estar donant voltes fins que finalment vaig trobar una treballadora que em va indicar a on havia d'anar...visca!

Un cop al servei d'urgències, em van prendre les dades, em van donar quelcom pel dolor i em van enviar a una sala d'espera.
Des d'aquí ho puc confirmar: LES ESPERES ALS SERVEIS D'URGÈNCIES SÓN UNIVERSALS. jejeje, bé, en realitat m'hi van tenir una horeta esperant, però amb l'ull a la virulé com portava va semblar força més...

Finalment em van atendre una metgessa estudiant i el professor, se'm van mirar l'ull i van veure-hi una rascada superficial a la cornea. Per això la irritació i la sensació de tenir-hi un cos estrany. Res perillós!
Ara m'hi hauré de posar gotetes d'antibiotic durant una setmaneta i una gotetes pel dolor. Tot i així haig de dir que avui ja m'he llevat molt i molt millor i ja no em fa mal l'ull! visca!

Bé, la nit va acabar amb el retorn a casa, trucar als pares per explicar-los l'aventura i de seguida a dormir per a poder descansar. :)

ja ha quedat com una aventura més a Copenhague que recordaré tota la vida.

A part de fer turisme per urgències, la vida per aquí va molt bé (ja ho podeu anar veient per les fotos)! Ja fa gairebé un mes que fa molt de sol gairebé cada dia i les temperatures estan pujant! Els arbres estan florits i brotant...Copenhague a la primavera és una ciutat preciosa!

I aquests dies ja estic esperant amb candeletes l'arribada d'en Raül, aquest dissabte! Visca!

Vinga doncs, petons i fins aviat!

La Primavera ja és aquí!

Bona tarda família!

Avui ha estat un dia ben complert i ben bonic!!
Avui estava decidida a anar a buscar el permís de residència, i si en voleu saber detalls només cal que mireu el següent video... :)



Haig de dir que finalment he aconseguit que em donéssin el permís, després havia quedat amb una amiga per anar a fer un cafè al barri de Nörrebro, a una cafeteria que és alhora bar i bugaderia. Així, mentres tens la roba a la rentadora pots fer un cafetó o menjar alguna cosa. I és preciós el bar aquest, està clar que hi penso tornar algun altre dia perquè és molt molt acollidor i macu. L'únic problema que té és que és una mica car.

Ara ja he estat en dos bars+quelcom diferent: El BUS de Molí21 a Rubí i el Laundromat Cafè de Copenhague, què em depara el futur pel que fa a conèixer bars? jejeje

Ah! abans d'arribar al cafè he anat a passejar a un cementiri (de fet no sabia que era un cementiri fins que hi he entrat) que està a aquest mateix barii de Nörrebro, i que era una delícia per passejar-hi, enmig del bullici del barri, un espai silenciós, verd (ple ple d'arbres, plantetes i floretes) i sense gairebé ningú. Un d'aquells llocs ideals per perdre-s'hi amb un bon llibre tota una tarda...

Després del cafetó m'he desplaçat caminant cap a casa (una horeta de camí), però és que avui ha fet un dia tan i tan bonic que venia molt de gust passejar pel carrer (podeu veure les fotos que he penjat al Flickr...). Solet, no massa fred, fins i tot diria que era un ambient una mica calent (tampoc cal passar-se, eh?!), fantàstic!

Un cop a casa he anat a buscar la bicicleta que l'havia dut a reparar aquest matí. Com que amb això de la bicicleta no estic tenint massa sort, "correremos un estúpido velo" i només direm que: Ja tinc la bicicleta en condicions per a circular per la ciutat! I ara que ha arribat el bon temps ja en tinc ganes de fer-ho. :)

Bé, en resum, el dia d'avui ha servit per a carregar piles, una bona dosi de solet, aire pur i fresquet, perfecte!
Ara toca posar-se a treballar i a esperar que els pares arribin dissabte!

Petons i fins aviat!