La "pupes" torna a fer de les seves...

Doncs si família,
El meu costat més "gafe" de la vida torna a fer de les seves. Per sort, la cosa ja ha quedat resolta, una experiència més a la motxilla! :)

La cosa és que ahir vaig fer la meva primera visiteta (i esperem que última) a un hospital (de fet dos) danès. Us explico:

Al migdia, anant a la universitat en bicicleta em va entrar alguna partícula indeterminada a l'ull, i no me la vaig poder treure (o si), la qüestió és que em va quedar força adolorit i irritat. vaig intentar anar a classe però vaig haver de marxar perquè em molestava força l'ull. Amb tot això ja havia intentat netejar-me'l i intentar treure el que hi pugués tenir dins.

Finalment vaig decidir anar al meu metge de capçalera d'aqui Dinamarca però no visitava ahir a la tarda, total que em va recomanar (via un amic que em va fer de traductor del danès al català) que anés a l'hospital per a que em treiéssin el cos que hi pugués tenir dins l'ull, o si més no que em miréssin si hi tenia alguna cosa.

Visc relativament aprop d'un hospital, o sigui que hi vaig anar caminant, pe`ro va resultar que les urgències que atenen allà són urgències molt més urgents que la meva o sigui que em van enviar a un altre hospital de la ciutat. Vaig haver d'agafar un autobús i apa! De fet amb 15 minuts ja estava a l'altre hospital.

El que m'hi va passar allà és que em vaig perdre per l'edifici, vaig anar a parar a passadissos de gent malalta, no hi havia CAP infermer/a ni CAP metge ni ningú a part dels malalts....vaig estar donant voltes fins que finalment vaig trobar una treballadora que em va indicar a on havia d'anar...visca!

Un cop al servei d'urgències, em van prendre les dades, em van donar quelcom pel dolor i em van enviar a una sala d'espera.
Des d'aquí ho puc confirmar: LES ESPERES ALS SERVEIS D'URGÈNCIES SÓN UNIVERSALS. jejeje, bé, en realitat m'hi van tenir una horeta esperant, però amb l'ull a la virulé com portava va semblar força més...

Finalment em van atendre una metgessa estudiant i el professor, se'm van mirar l'ull i van veure-hi una rascada superficial a la cornea. Per això la irritació i la sensació de tenir-hi un cos estrany. Res perillós!
Ara m'hi hauré de posar gotetes d'antibiotic durant una setmaneta i una gotetes pel dolor. Tot i així haig de dir que avui ja m'he llevat molt i molt millor i ja no em fa mal l'ull! visca!

Bé, la nit va acabar amb el retorn a casa, trucar als pares per explicar-los l'aventura i de seguida a dormir per a poder descansar. :)

ja ha quedat com una aventura més a Copenhague que recordaré tota la vida.

A part de fer turisme per urgències, la vida per aquí va molt bé (ja ho podeu anar veient per les fotos)! Ja fa gairebé un mes que fa molt de sol gairebé cada dia i les temperatures estan pujant! Els arbres estan florits i brotant...Copenhague a la primavera és una ciutat preciosa!

I aquests dies ja estic esperant amb candeletes l'arribada d'en Raül, aquest dissabte! Visca!

Vinga doncs, petons i fins aviat!